A la classe de COED vam parlar sobre els trets característics de la llengua oral formal, que podem dividir-los en tres tipus:
Trets contextuals
- Caràcter no universal i aprenentatge escolar: comunicar-se és universal, però quan hem de convèncer, comunicar-nos en altres situacions com parlar amb un professor, etc. requereix la llengua oral formal. Això s'aprèn, tothom pot arribar a ser un bon conversador.
- Acústica, efímera i produïda en temps real: vol dir que és a través de la veu, dura poc i que està preparat prèviament però els sons i les frases les confegeixes en el moment.
- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: l'espai físicl entre els interlocutors és el mateix.
Trets textuals
- Formal i generalment monologada: segueix unes convencions socials depenent de la situació, s'allunya del col·loquial. És amb un sol interlocutor i diferents oients.
- Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat, és a dir, s'explica (no es dialoga) i sempre hi ha un grau d'espontaneïtat.
- Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. És i ha de ser repetitiva en sentit de repetir la idea central, donat que els nivells d'atenció en un discurs van variant. Els llenguatges no verbals és tot allò que no és oral com l'humor, els gestos, mostrar les coses, els suports visuals...
Trets lingüístics
- Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Tenen a veure amb el ritme de la veu.
- Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
- Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Hi ha cinc nivells de correcció normativa: fonètic, morfològic, sintàctic, semàntic, pragmàtic. La varietat estàndard ha de ser entenedora per a tots els espais tot i que tinguin dialectes diferents.
El model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal. Es podrien resumir en:
- Planificada
- Tema específic
- Generalment monologada
- Formal
- Més informativa que interactiva
Així que podem dir que: té un caràcter intermedi entre l'oral i l'escrit.
Un exemple de llengua oral formal pot ser un bloc. Té característiques orals i escrites. Al segle XXI no hi ha una diferència entre tots dos termes. No són contraris sinó continus.
Ha estat interessant parlar dels trets lingüístics perquè són coses que no ens plantegem tot i que les usem (o hauríem d'utilitzar-les) sempre.
Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada