Programari

Els programes d'ordinador són seqüències d'instruccions que el processador va llegint, interpretant i executant, una darrere l'altra. Els programadors escriuen les instruccions que després el processador llegirà i executarà mitjançant llenguatges de programació.

El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels autors. El programari es classifica en:

• Programari gratuït (freeware): programes que es poden fer servir lliurement.
• Programari de prova (shareware): programes que es poden baixar però que demanen un pagament si se'n vol fer ús complet i continuat.
• Programari comercial: programes que requereixen un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d'una llicència comercial.
• Programari codi obert (open source): ofereix la possibilitat d'accedir al seu codi font. Alhora també garanteix el dret a estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre'n la versió resultant.
• Programari lliure (free software): es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'ús determinat i de la creació de programari. Garanteix simultàniament quatre llibertats:

1. Llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat
2. Llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats
3. Llibertat de redistribuir-lo a tercers
4. Llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.

• El software lliure es basa en la cooperació i la transparència i garanteix aquesta sèrie de llibertats pels usuaris. Als programaris que no són lliures se'ls anomena propietaris o prohibitius.

Si voleu llegir més informació podeu fer clic aquí, hi trobareu més pàgines sobre aquest tema de les que jo he extret tot el que he escrit en aquesta entrada. 

Espero que us hagi estat d'ajuda!

Moltes gràcies

Creative Commons

Quan publiquem algun contingut a Internet que no és nostre pot ser que aquest tingui drets de propietat intel·lectual. Per tal de no incomplir la normativa, podem buscar fotos, vídeos, música... llicenciats en Creative Commons que podem utilitzar, tot i que hem de mirar primer sota quina llicència, però en molts casos només caldrà citar a l’autor. Per aprofundir i veure les llicències de Creative Commons fes clic aquí.

Hi ha diferents portals a Internet que ofereixen fotos, música, vídeos... amb llicències de Creative Commons, i que, per tant, podem utilitzar lliurement tenint en compte quina mena de llicència té.

Per fotografies, podem entrar a portals com:

• Wikipedia Commons: a sota de cada foto veureu quina llicència té.
• Pinterest
• Flickr: es pot veure la llicència fent clic amb el botó dret del ratolí sobre la foto, tot i que també es poden buscar directament només les fotos que tinguin llicències Creative Commons.

Molts diaris tenen tots els drets reservats (all right reserved), tot i així ens permet citar alguna frase. Passa el mateix amb els llibres. Un diari que té llicències de Creative Commons es El Diario.

Per música, tenim portals com:

• Jamendo
• SoundCloud

I, per últim, els vídeos podem trobar-los a pàgines com:

• Vimeo
• Youtube (depèn del vídeo)

Amés de tenir cura de mirar quines llicències té un contingut d'una altra persona que nosaltres volguem incloure en el nostre blog, quan nosaltres subministrem informació pròpia també ens hem de preocupar per posar quina llicència posem per aquell contingut, ja que si no posem res, significa automàticament que tots els drets estan reservats. Per aconseguir una llicència de Creative Commons és tan sencill com entrar a la pàgina (fes clic aquí), i a l'apartat de "licence", fer clic a Choose a Licence, escollir quines llicències vols posar al teu blog i, posteriorment, copiar l'embed que et donen a la teva pàgina.

Moltes gràcies!