Moltes de les classes de COED les iniciem amb un poema escollit per la professora. Crec que és una bona manera d'iniciar la classe ja que ens fa estar en silenci i atents a la recitació i ens fa reflexionar sobre allò que diu el poema. Personalment, el que més m'ha agradat fins ara, ha estat "Els 100 llenguatges dels infants" de Loris Malaguzzi. El deixo escrit aquí per si el voleu llegir:
L’infant
és fet de cent.
L’infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’escoltar
de sorprendre, d’estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
(i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.
L’infant diu:
Però el cent existeix.
Penso que és una reflexió molt correcte sobre el que passa actualment a l'escola i a la societat en general, de tot allò que hauríem d'evitar que passés. Espero que us agradi tant com hem va agradar a mi.
Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada