dimarts, 29 d’octubre del 2013

Conferència LOMCE

Avui hem assistit a la conferència del sr. Blai Gasol sobre la LOMCE (la llei Wert), que pretenia aclarir-nos en què consistia aquesta llei i de quina manera ens afectaria tant a nosaltres com a futurs mestres com als alumnes.
La conferència ha començat amb l'exposició a grans trets de lleis anteriors a l'actual i seguidament el conferenciant ha parlat sobre la LOMCE des de la seva visió subjectiva:

  •  Primera llei educativa (llei Moyano, 1857): oblia als nens i nenes a anar a l'escola dels 6 als 9 anys.
  •  Llei General d'Educació (1970): va ser molt criticada. Tanca una etapa i obra una altre:

o   Tronc únic per a tota la població
o   Ensenyament General Obligatori (dels 6 als 14 anys)
o   Introdueix l'avaluació continuada

  •  LOECE (1980): estructura els centres docents, els requisits, deures i drets dels centres.
  •   LODE (1985): fa modificacions a l'anterior llei.
  •  LOGSE (1990): va generar rebuig pels professors, que no estaven preparats pels canvis que va provocar:

o   Canvia les etapes educatives
o Estableix "educació infantil" com una etapa plenament educativa (abans només era considerada com a preescolar)
o   Educació obligatòria dels 6 als 16 anys
o   Dos anys de batxillerat
o   Posa al davant el tema de la diversitat en les escoles
o   Posa sobre la taula l'autonomia de cada centre: cada centre ha de tenir el seu projecte educatiu.

  • LOPAGCD (1995): restringeix molt l'ús de la LOGSE
  • LOCE (2002): Llei Orgànica de qualitat educativa -> no es va aplicar, es van fer uns canvis que van acabar en la LOE.
  • LOE (2006): incorpora en el currículum les competències bàsiques
  • LEC (2009): Llei en Educació Catalana, única llei feta en l'àmbit educatiu català, tot i que restringida pel marc normatiu espanyol.

LOMCE
  • Recentralitzadora:

o   Trenca els acords establerts entre Estat i comunitats
o   L'Estat es reserva la competència del currículum de matèries troncals
o   Visió del món centralista i castellana a tot l'alumnat
o Incorpora avaluacions externes centralitzades (al final de primària, secundària i batxillerat)
o   Els ajuntaments no són considerats administració educativa
  • Conservadora i polititzada

o  Objectius de la UE pel 2020: reduir l'índex d'abandonament escolar (actualment és el 28%), augmentar el percentatge d'alumnes que acaben els estudis postobligatoris.
o     Coartada de la cultura de l'esforç
Escola segregadora: qui suspengui la primària, repeteix, si no ho supera, a secundària anirà a un grup especial, i seguirà així fins als 14-15 anys, en que els alumnes es dividiran entre els que faran el batxillerat i els que faran FP.
o   Pacte amb els sectors més conservadors.

  • Impedeix la immersió lingüística

o   Increment d'hores de llengua castellana
o   Establiment de la llengua castellana com a llengua vehicular

o Pla organitzat d'atac sistemàtic a la llengua catalana. Podem veure l'exemple de València: al 2012, 125.000 famílies no van poder tenir l'ensenyament en valencià tal com van demanar.


         Espero que us hagi ajudat tant com a mi!
         Moltes gràcies!

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Anàlisi d'un blog educatiu

Per a poder analitzar un blog educatiu cal fer-se una sèrie de preguntes del tipus: quins continguts hi ha publicats? quin tipus de blog és? quines activitats s'hi desenvolupen? qui publica? hi ha alguna estructura del blog? etc. (podeu trobar més informació sobre analitzar un blog educatiu fent clic aquí)

http://www.unocero.com/2012/11/29/por-que-hacer-un-blog/
Després de visitar diferents blogs educatius, analitzaré "El blog de sexto pradera":

És un blog d'aula del professor, és a dir, un blog on es proporciona als alumnes informació, es proposen activitats complementàries, es donen instruccions per a tasques diverses, es mostren recursos multimèdia i enllaços a llocs d'interès, etc... per tant, els continguts que podem trobar en aquest blog són explicacions escrites, algun audiovisual (generalment tutorials de youtube sobre allò que demana el professor en aquella entrada) i imatges (explicatives, gracioses o els logos dels programes que utilitzaran) publicats pel professor i dirigits als seus alumnes. En quant a l'estructura del blog, trobem diferents menús a la part superior i les entrades tenen etiquetes per a una millor localització i té blogrolls, es a dir, trobem enllaços a altres pàgines que qui escriu el blog considera que són d'interès en l'àmbit educatiu. Pel que fa als comentaris, només algunes entrades en tenen, tot i que generalment són de mestres d'altres escoles.

Opino que és un bon blog que serveix per a que els alumnes puguin veure en qualsevol moment allò que han de fer i amés tinguin algunes facilitats a l'hora de fer-ho (com els tutorials).


Moltes gràcies.

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Scoop.it

L'scoop.it és una eina online que permet crear "Topics" relacionats amb temes del teu interès que vulguis seguir.

Per començar, s'ha de crear una conta i anar a l'apartat de "My Topics" que es troba fent clic a la part superior dreta (on hi ha el nom d'usuari). Després segueix aquests pasos:
  • Fes clic a "Create a Topic" i escriu el nom del teu tòpic (el tema)
  • Escull la teva llengua
  • Posa etiquetes o paraules clau sobre el tema on posa "Give us a few keywords"  
  • Fes clic a "Create a Topic".
L'Scoop.it mateix buscarà en diferents webs aquelles paraules i et donarà un seguit de pàgines, notícies, etc., relacionades amb el tema. Quantes més etiquetes posis, més informació obtindràs. Amés, és recomanable buscar també per altres idiomes (sempre que siguis capaç d'entendre'l). Si veus alguna notícia d'interès i vols que la llegeixi qui entri al teu Scoop.it, fes clic a "Scoop.it!" a la part superior de la notícia.

A la part inferior dreta d'aquest blog trobaràs el tema que jo segueixo a l'Scoop.it: el síndrome de Down, però també el pots veure directament aquí: http://www.scoop.it/t/el-sindrome-de-down

Moltes gràcies.

divendres, 25 d’octubre del 2013

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

A la classe de COED vam treballar l'estructura que ha de tenir un discurs. La podem dividir en tres parts:
  • Introducció: en què es presenten el tema i els objectius i on utilitzem un 5-10% del temps i tenim 100% d'atenció per part del públic
  • Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic i on utilitzem un 80-85% del temps, l'atenció baixa però que es mantingui en una línia acceptable depèn de l'orador.
  • Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs, és on diem la última idea i on utilitzem un 10% del temps i tenim el 90% d'atenció.
Per aprofundir-hi més:

Introducció: hem de dedicar molt de temps a preparar-la per dos raons:
  • En el públic capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
  • En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.
Algunes fórmules introductòries són aquestes:
  • Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
  • Presentació d'objectius: explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
  • Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques, ja que no connecta amb les emocions del públic.
  • Preguntes: una manera d'anticipar-se als motius de perquè estan presents els assistents.
  • Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori, és a dir, poses en boca teva allò que pot pensar el públic.
  • Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles i fàcils.
  • Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular... com més extremada sigui més èxit tindràs.
  • Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.
Consells:
  • Posar molta atenció a la introducció.
  • Fer servir alguna de les estratègies.
  • Si cal, memoritzar-la per anar més segurs.
Desenvolupament: hem de seleccionar i ordenar les idees segons l'objectiu del discurs:
  • Per a informar: estructura descriptiva o estructura cronològica
  • Per a convèncer: estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.
Les idees que vulguem explicar han de ser poques i ben explicades i hem de trobar la mida justa entre la seriositat i els anècdotes i l'humor.

Conclusió: les funcions bàsiques del discurs són:
  • Tancar el discurs.
  • Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
  • Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.
La conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts. Algunes fórmules de tancament són:
  • Repetir la introducció.
  • Resumir els punts principals.
  • Invitació a l'acció.
  • Anunci d'un esdeveniment futur.
  • Promesa.
  • Apel·lar als sentiments
A més de tot això, també hem de tenir present la llengua del discurs expositiu, ha de tenir les característiques següents: 
  • Neutra, precisa i accessible.
  • No fluïda per la prosa escrita o tècnica.
  • Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
  • Són necessaris els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència...), ja que connecten les idees seguint una lògica, i els marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra...) ja que marquen quin lloc ocupen les idees en el discurs.

Haver parlat de tot això ens ajudarà en les properes exposicions d'identitat i territori i per totes les exposicions que haguem de fer en la nostra vida, per tant, ens serà molt útil.
Si voleu llegir més informació sobre aquest tema, feu clic aquí.


Moltes gràcies.

La veu

Què és la veu per a nosaltres?

  • És un suport de la comunicació.
  • Un indicador.
  • Un tret d'identitat.
  • Una expressió del ser.
  • Una eina de treball (vehicle i referent).
  • Un instrument fràgil.
http://omurtlak.bloggum.com
La zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta molt a la veu. A la classe de COED vam fer un exercici en el que tots vam posar-nos de peu i fent dues postures diferents havíem de dir la frase: "un petit canvi en el cos fa canviar la veu". Les postures que vam fer van ser una en la que estàvem una mica encongits cap endavant i l'altre rectes. En la segona es va veure clar quin canvi en el cos hem de fer per tal de que se'ns escolti molt bé. Va ser interessant posar-ho en pràctica perquè així és més fàcil aplicar-ho, cosa que s'ha de fer en les exposicions d'identitat i territori.


Moltes gràcies.

divendres, 18 d’octubre del 2013

Procés de composició escrita

A la classe de COED vam parlar sobre el procés de composició escrita i, a partir d'un text que vam llegir, vam fer un esquema propi sobre aquest tema, us deixo aquí el meu:


El mateix dia que vam entregar l'esquema, va ser interessant comprovar que, tot i que el contingut era mes o menys el mateix, els tipus d'esquema eren molt diferents.


Moltes gràcies!

Programari

Els programes d'ordinador són seqüències d'instruccions que el processador va llegint, interpretant i executant, una darrere l'altra. Els programadors escriuen les instruccions que després el processador llegirà i executarà mitjançant llenguatges de programació.

El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels autors. El programari es classifica en:
  • Programari gratuït (freeware): programes que es poden fer servir lliurement.
  • Programari de prova (shareware): programes que es poden baixar però que demanen un pagament si se'n vol fer ús complet i continuat.
  • Programari comercial: programes que requereixen un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d'una llicència comercial.
  • Programari codi obert (open source): ofereix la possibilitat d'accedir al seu codi font. Alhora també garanteix el dret a estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre'n la versió resultant.
  • Programari lliure (free software): es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'ús determinat i de la creació de programari. Garanteix simultàniament quatre llibertats:
  1. Llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat
  2. Llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats
  3. Llibertat de redistribuir-lo a tercers
  4. Llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.

  • El software lliure es basa en la cooperació i la transparència i garanteix aquesta sèrie de llibertats pels usuaris. Als programaris que no són lliures se'ls anomena propietaris o prohibitius.
Si voleu llegir més informació podeu fer clic aquí, hi trobareu més pàgines sobre aquest tema de les que jo he extret tot el que he escrit en aquesta entrada. 

Espero que us hagi estat d'ajuda!
Moltes gràcies

dijous, 17 d’octubre del 2013

Creative Commons

Quan publiquem algun contingut a Internet que no és nostre pot ser que aquest tingui drets de propietat intel·lectual. Per tal de no incomplir la normativa, podem buscar fotos, vídeos, música... llicenciats en Creative Commons que podem utilitzar, tot i que hem de mirar primer sota quina llicència, però en molts casos només caldrà citar a l’autor. Per aprofundir i veure les llicències de Creative Commons fes clic aquí.

Hi ha diferents portals a Internet que ofereixen fotos, música, vídeos... amb llicències de Creative Commons, i que, per tant, podem utilitzar lliurement tenint en compte quina mena de llicència té.

Per fotografies, podem entrar a portals com:
  • Wikipedia Commons: a sota de cada foto veureu quina llicència té.
  • Pinterest
  • Flickr: es pot veure la llicència fent clic amb el botó dret del ratolí sobre la foto, tot i que també es poden buscar directament només les fotos que tinguin llicències Creative Commons.
Molts diaris tenen tots els drets reservats (all right reserved), tot i així ens permet citar alguna frase. Passa el mateix amb els llibres. Un diari que té llicències de Creative Commons es El Diario.

Per música, tenim portals com:
I, per últim, els vídeos podem trobar-los a pàgines com:

Amés de tenir cura de mirar quines llicències té un contingut d'una altra persona que nosaltres volguem incloure en el nostre blog, quan nosaltres subministrem informació pròpia també ens hem de preocupar per posar quina llicència posem per aquell contingut, ja que si no posem res, significa automàticament que tots els drets estan reservats. Per aconseguir una llicència de Creative Commons és tan sencill com entrar a la pàgina (fes clic aquí), i a l'apartat de "licence", fer clic a Choose a Licence, escollir quines llicències vols posar al teu blog i, posteriorment, copiar l'embed que et donen a la teva pàgina.

Moltes gràcies!

divendres, 11 d’octubre del 2013

Llengua oral formal

A la classe de COED vam parlar sobre els trets característics de la llengua oral formal, que podem dividir-los en tres tipus:

Trets contextuals
  • Caràcter no universal i aprenentatge escolar: comunicar-se és universal, però quan hem de convèncer, comunicar-nos en altres situacions com parlar amb un professor, etc. requereix la llengua oral formal. Això s'aprèn, tothom pot arribar a ser un bon conversador.
  • Acústica, efímera i produïda en temps real: vol dir que és a través de la veu, dura poc i que està preparat prèviament però els sons i les frases les confegeixes en el moment.
  • Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: l'espai físicl entre els interlocutors és el mateix.
Trets textuals
  • Formal i generalment monologada: segueix unes convencions socials depenent de la situació, s'allunya del col·loquial. És amb un sol interlocutor i diferents oients.
  • Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat, és a dir, s'explica (no es dialoga) i sempre hi ha un grau d'espontaneïtat. 
  • Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. És i ha de ser repetitiva en sentit de repetir la idea central, donat que els nivells d'atenció en un discurs van variant. Els llenguatges no verbals és tot allò que no és oral com l'humor, els gestos, mostrar les coses, els suports visuals...
Trets lingüístics
  • Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Tenen a veure amb el ritme de la veu.
  • Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
  • Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Hi ha cinc nivells de correcció normativa: fonètic, morfològic, sintàctic, semàntic, pragmàtic. La varietat estàndard ha de ser entenedora per a tots els espais tot i que tinguin dialectes diferents.

El model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal. Es podrien resumir en:


  • Planificada
  • Tema específic
  • Generalment monologada
  • Formal
  • Més informativa que interactiva
Així que podem dir que: té un caràcter intermedi entre l'oral i l'escrit.


Un exemple de llengua oral formal pot ser un bloc. Té característiques orals i escrites. Al segle XXI no hi ha una diferència entre tots dos termes. No són contraris sinó continus.

Ha estat interessant parlar dels trets lingüístics perquè són coses que no ens plantegem tot i que les usem (o hauríem d'utilitzar-les) sempre.


Moltes gràcies.

Els 100 llenguatges dels infants

Moltes de les classes de COED les iniciem amb un poema escollit per la professora. Crec que és una bona manera d'iniciar la classe ja que ens fa estar en silenci i atents a la recitació i ens fa reflexionar sobre allò que diu el poema. Personalment, el que més m'ha agradat fins ara, ha estat "Els 100 llenguatges dels infants" de Loris Malaguzzi. El deixo escrit aquí per si el voleu llegir:



L’infant
és fet de cent.

L’infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’escoltar
de sorprendre, d’estimar 
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres 
de descobrir
cent maneres 
d’ inventar
cent maneres
de somiar.

L’ infant té
cent llengües
(i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.

L’escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia 
d’estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.

Li diuen 
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra, 
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.

Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.

L’infant diu:
Però el cent existeix.


Penso que és una reflexió molt correcte sobre el que passa actualment a l'escola i a la societat en general, de tot allò que hauríem d'evitar que passés. Espero que us agradi tant com hem va agradar a mi. 


Moltes gràcies.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Editor de vídeos de Youtube

Els alumnes de primer d’educació infantil hem hagut de fer un vídeo per a l’assignatura de GTIC per tal d’aprendre a utilitzar d’editor de vídeos de Youtube.

L’activitat consistia a gravar diferents vídeos amb el mòbil que després havíem d’unir, tallar, escurçar... per posteriorment posar-li música, filtres, comentaris o subtítols i/o diapositives amb títols.

En el meu cas, el vídeo està gravat individualment i per poder gravar-lo vaig haver d’improvisar un trípode amb pinces per a tenir una imatge fixa:



Advertència: si utilitzeu aquest mètode, intenteu posar paperets o alguna cosa semblant per la part de la pantalla tàctil per a prevenir que no es trenqui.




Després d’haver escollit què voleu gravar i d’haver-ho gravat, es pugen els vídeos a Youtube:

  • Fes clic aquí:


  • Posa el vídeo que vols penjar aquí:





  •  Espera a que es carregui.


Després de pujar tots els vídeos que vulguis unir, fes clic a dalt a la dreta, on trobaràs el teu nom, i després a “gestor de vídeos”.



S’obrirà una pàgina on hi hauran tots els vídeos penjats, fes clic aquí:



Assota del vídeo, fes clic a “prova l’editor de vídeo de Youtube”, s’obrirà una pàgina on estaran tots els vídeos a la dreta i una pantalla a l’esquerra per previsualitzar tota l’edició que facis.

Per editar, arrossega els vídeos en l’ordre que vulguis a sota. Per escurçar-los, al posar-te a sobre del vídeo una vegada l’has arrossegat al seu lloc et surten unes fletxes, unes a l’esquerra i les altres a la dreta, mou-les segons com vulguis que quedi.

Després de fer tots aquests passos, tens més opcions que trobaràs a sobre dels vídeos de la dreta com posar música, fotos, text...




Aquest és el resultat final del vídeo que vaig fer jo:





"Quan estalvies a un infant l’esforç que ell podria fer, li estàs impedint créixer." - Maria Montessori (1870-1952)
Moltes gràcies!

divendres, 4 d’octubre del 2013

Competència comunicativa

A la classe de COED vam parlar sobre la competència comunicativa.

La competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants, és a dir, saber com actuar en un context o en un altre depenent de la cultura. Quan diu "de manera eficaç" vol dir que assoleixes la teva finalitat.

Els components de la competència comunicativa són quatre tipus de coneixements i habilitats:
  • Competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic (oral i escrit) i s'ocupa de: el nivell fonològic, el nivell morfològic, el nivell sintàctic i el nivell lèxic i semàntic. És un nivell essencial però no l'únic que hem de tenir en compte.
  • Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de: la situació dels participants (depenent de si parles amb amics, professors...), els propòsit de la interacció (objectius: convèncer, emocionar...) i les normes i convencions de la interacció (com, per exemple, dir si us plau i gràcies).
  • Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S'ocupa de: la cohesió de la forma (que les idees entre sí estiguin relacionades amb connectors, marcadors...) i la coherència en el significant (triar el tipus de text que toqui i que les idees siguin pertinents)
  • Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per: compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències, és a dir, no saber expressar una idea per falta de paraules o no tenir prou paraules per expressar una idea. Els bons comunicadors recorren a sinònims, repetir, formular preguntes retòriques... i afavorir l'efectivitat de la comunicació (té a veure amb noves tecnologies o suports tecnològics)
Totes son importants però a la Universitat potser seria millor potenciar la competència estratègica.

Us deixo el currículum de la Núria Fusté Massana, un vídeo que hem vist a classe després de parlar sobre la competència comunicativa.





M'ha semblat molt interessant parlar sobre les competències comunicatives perquè és una cosa que ens servirà per a tota la nostra vida, sigui per aplicar-les o per a ensenyar-les als nens i nenes dels quals serem mestres.

M'ha agradat molt veure el currículum de la Núria Fusté. Navegant per internet he trobat una notícia sobre l'èxit que va tenir el vídeo i on explica una mica què va passar-li a la Núria Fusté. La podeu veure fent clic aquí.


Moltes gràcies.

dimarts, 1 d’octubre del 2013

La descripció

A la classe de COED hem parlat dels diferents models de descripció. Són aquests:

Cançons:

Alguns exemples són:


Poesia visual
La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació.
Poesia
Novel·la
Assaig
Conte
  • Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger). El podeu escoltar aquí:


Vídeo

  • Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009:



Després d'aquesta explicació, hem agut de fer una descripció d'un company o companya del nostre curs juntament amb una fotografia per tal de fer una petita exposició fotogràfica a l'aula.

Ha sigut molt interessant veure els diferents models de descripció i després posar-ho en pràctica amb la descripció del company/a. Personalment, el model de descripció que més m'agrada és el de les cançons perquè m'agrada moltíssim la música però crec que depen del que vulguis explicar i a qui ho vulguis explicar has d'escollir-ne un o un altre.


Espero que us hagi agradat aquesta entrada!