dimarts, 29 d’octubre del 2013

Conferència LOMCE

Avui hem assistit a la conferència del sr. Blai Gasol sobre la LOMCE (la llei Wert), que pretenia aclarir-nos en què consistia aquesta llei i de quina manera ens afectaria tant a nosaltres com a futurs mestres com als alumnes.
La conferència ha començat amb l'exposició a grans trets de lleis anteriors a l'actual i seguidament el conferenciant ha parlat sobre la LOMCE des de la seva visió subjectiva:

  •  Primera llei educativa (llei Moyano, 1857): oblia als nens i nenes a anar a l'escola dels 6 als 9 anys.
  •  Llei General d'Educació (1970): va ser molt criticada. Tanca una etapa i obra una altre:

o   Tronc únic per a tota la població
o   Ensenyament General Obligatori (dels 6 als 14 anys)
o   Introdueix l'avaluació continuada

  •  LOECE (1980): estructura els centres docents, els requisits, deures i drets dels centres.
  •   LODE (1985): fa modificacions a l'anterior llei.
  •  LOGSE (1990): va generar rebuig pels professors, que no estaven preparats pels canvis que va provocar:

o   Canvia les etapes educatives
o Estableix "educació infantil" com una etapa plenament educativa (abans només era considerada com a preescolar)
o   Educació obligatòria dels 6 als 16 anys
o   Dos anys de batxillerat
o   Posa al davant el tema de la diversitat en les escoles
o   Posa sobre la taula l'autonomia de cada centre: cada centre ha de tenir el seu projecte educatiu.

  • LOPAGCD (1995): restringeix molt l'ús de la LOGSE
  • LOCE (2002): Llei Orgànica de qualitat educativa -> no es va aplicar, es van fer uns canvis que van acabar en la LOE.
  • LOE (2006): incorpora en el currículum les competències bàsiques
  • LEC (2009): Llei en Educació Catalana, única llei feta en l'àmbit educatiu català, tot i que restringida pel marc normatiu espanyol.

LOMCE
  • Recentralitzadora:

o   Trenca els acords establerts entre Estat i comunitats
o   L'Estat es reserva la competència del currículum de matèries troncals
o   Visió del món centralista i castellana a tot l'alumnat
o Incorpora avaluacions externes centralitzades (al final de primària, secundària i batxillerat)
o   Els ajuntaments no són considerats administració educativa
  • Conservadora i polititzada

o  Objectius de la UE pel 2020: reduir l'índex d'abandonament escolar (actualment és el 28%), augmentar el percentatge d'alumnes que acaben els estudis postobligatoris.
o     Coartada de la cultura de l'esforç
o Escola segregadora: qui suspengui la primària, repeteix, si no ho supera, a secundària anirà a un grup especial, i seguirà així fins als 14-15 anys, en que els alumnes es dividiran entre els que faran el batxillerat i els que faran FP.
o   Pacte amb els sectors més conservadors.

  • Impedeix la immersió lingüística

o   Increment d'hores de llengua castellana
o   Establiment de la llengua castellana com a llengua vehicular

o Pla organitzat d'atac sistemàtic a la llengua catalana. Podem veure l'exemple de València: al 2012, 125.000 famílies no van poder tenir l'ensenyament en valencià tal com van demanar.


         Espero que us hagi ajudat tant com a mi!
         Moltes gràcies!

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Anàlisi d'un blog educatiu

Per a poder analitzar un blog educatiu cal fer-se una sèrie de preguntes del tipus: quins continguts hi ha publicats? quin tipus de blog és? quines activitats s'hi desenvolupen? qui publica? hi ha alguna estructura del blog? etc. (podeu trobar més informació sobre analitzar un blog educatiu fent clic aquí)

http://www.unocero.com/2012/11/29/por-que-hacer-un-blog/
Després de visitar diferents blogs educatius, analitzaré "El blog de sexto pradera":

És un blog d'aula del professor, és a dir, un blog on es proporciona als alumnes informació, es proposen activitats complementàries, es donen instruccions per a tasques diverses, es mostren recursos multimèdia i enllaços a llocs d'interès, etc... per tant, els continguts que podem trobar en aquest blog són explicacions escrites, algun audiovisual (generalment tutorials de youtube sobre allò que demana el professor en aquella entrada) i imatges (explicatives, gracioses o els logos dels programes que utilitzaran) publicats pel professor i dirigits als seus alumnes. En quant a l'estructura del blog, trobem diferents menús a la part superior i les entrades tenen etiquetes per a una millor localització i té blogrolls, es a dir, trobem enllaços a altres pàgines que qui escriu el blog considera que són d'interès en l'àmbit educatiu. Pel que fa als comentaris, només algunes entrades en tenen, tot i que generalment són de mestres d'altres escoles.

Opino que és un bon blog que serveix per a que els alumnes puguin veure en qualsevol moment allò que han de fer i amés tinguin algunes facilitats a l'hora de fer-ho (com els tutorials).


Moltes gràcies.

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Scoop.it

L'scoop.it és una eina online que permet crear "Topics" relacionats amb temes del teu interès que vulguis seguir.

Per començar, s'ha de crear una conta i anar a l'apartat de "My Topics" que es troba fent clic a la part superior dreta (on hi ha el nom d'usuari). Després segueix aquests pasos:
  • Fes clic a "Create a Topic" i escriu el nom del teu tòpic (el tema)
  • Escull la teva llengua
  • Posa etiquetes o paraules clau sobre el tema on posa "Give us a few keywords"  
  • Fes clic a "Create a Topic".
L'Scoop.it mateix buscarà en diferents webs aquelles paraules i et donarà un seguit de pàgines, notícies, etc., relacionades amb el tema. Quantes més etiquetes posis, més informació obtindràs. Amés, és recomanable buscar també per altres idiomes (sempre que siguis capaç d'entendre'l). Si veus alguna notícia d'interès i vols que la llegeixi qui entri al teu Scoop.it, fes clic a "Scoop.it!" a la part superior de la notícia.

A la part inferior dreta d'aquest blog trobaràs el tema que jo segueixo a l'Scoop.it: el síndrome de Down, però també el pots veure directament aquí: http://www.scoop.it/t/el-sindrome-de-down

Moltes gràcies.

divendres, 25 d’octubre del 2013

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

A la classe de COED vam treballar l'estructura que ha de tenir un discurs. La podem dividir en tres parts:
  • Introducció: en què es presenten el tema i els objectius i on utilitzem un 5-10% del temps i tenim 100% d'atenció per part del públic
  • Desenvolupament: en què es transmeten les informacions en un cert ordre lògic i on utilitzem un 80-85% del temps, l'atenció baixa però que es mantingui en una línia acceptable depèn de l'orador.
  • Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs, és on diem la última idea i on utilitzem un 10% del temps i tenim el 90% d'atenció.
Per aprofundir-hi més:

Introducció: hem de dedicar molt de temps a preparar-la per dos raons:
  • En el públic capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
  • En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.
Algunes fórmules introductòries són aquestes:
  • Definició: breu comentari sobre el títol del tema.
  • Presentació d'objectius: explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
  • Presentació del guió: molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques, ja que no connecta amb les emocions del públic.
  • Preguntes: una manera d'anticipar-se als motius de perquè estan presents els assistents.
  • Lectura mental: esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori, és a dir, poses en boca teva allò que pot pensar el públic.
  • Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne de senzilles i fàcils.
  • Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular... com més extremada sigui més èxit tindràs.
  • Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema; breu i relacionada amb el tema.
Consells:
  • Posar molta atenció a la introducció.
  • Fer servir alguna de les estratègies.
  • Si cal, memoritzar-la per anar més segurs.
Desenvolupament: hem de seleccionar i ordenar les idees segons l'objectiu del discurs:
  • Per a informar: estructura descriptiva o estructura cronològica
  • Per a convèncer: estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.
Les idees que vulguem explicar han de ser poques i ben explicades i hem de trobar la mida justa entre la seriositat i els anècdotes i l'humor.

Conclusió: les funcions bàsiques del discurs són:
  • Tancar el discurs.
  • Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
  • Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.
La conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts. Algunes fórmules de tancament són:
  • Repetir la introducció.
  • Resumir els punts principals.
  • Invitació a l'acció.
  • Anunci d'un esdeveniment futur.
  • Promesa.
  • Apel·lar als sentiments
A més de tot això, també hem de tenir present la llengua del discurs expositiu, ha de tenir les característiques següents: 
  • Neutra, precisa i accessible.
  • No fluïda per la prosa escrita o tècnica.
  • Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
  • Són necessaris els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència...), ja que connecten les idees seguint una lògica, i els marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra...) ja que marquen quin lloc ocupen les idees en el discurs.

Haver parlat de tot això ens ajudarà en les properes exposicions d'identitat i territori i per totes les exposicions que haguem de fer en la nostra vida, per tant, ens serà molt útil.
Si voleu llegir més informació sobre aquest tema, feu clic aquí.


Moltes gràcies.

La veu

Què és la veu per a nosaltres?

  • És un suport de la comunicació.
  • Un indicador.
  • Un tret d'identitat.
  • Una expressió del ser.
  • Una eina de treball (vehicle i referent).
  • Un instrument fràgil.
http://omurtlak.bloggum.com
La zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta molt a la veu. A la classe de COED vam fer un exercici en el que tots vam posar-nos de peu i fent dues postures diferents havíem de dir la frase: "un petit canvi en el cos fa canviar la veu". Les postures que vam fer van ser una en la que estàvem una mica encongits cap endavant i l'altre rectes. En la segona es va veure clar quin canvi en el cos hem de fer per tal de que se'ns escolti molt bé. Va ser interessant posar-ho en pràctica perquè així és més fàcil aplicar-ho, cosa que s'ha de fer en les exposicions d'identitat i territori.


Moltes gràcies.

divendres, 18 d’octubre del 2013

Procés de composició escrita

A la classe de COED vam parlar sobre el procés de composició escrita i, a partir d'un text que vam llegir, vam fer un esquema propi sobre aquest tema, us deixo aquí el meu:


El mateix dia que vam entregar l'esquema, va ser interessant comprovar que, tot i que el contingut era mes o menys el mateix, els tipus d'esquema eren molt diferents.


Moltes gràcies!

Programari

Els programes d'ordinador són seqüències d'instruccions que el processador va llegint, interpretant i executant, una darrere l'altra. Els programadors escriuen les instruccions que després el processador llegirà i executarà mitjançant llenguatges de programació.

El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels autors. El programari es classifica en:
  • Programari gratuït (freeware): programes que es poden fer servir lliurement.
  • Programari de prova (shareware): programes que es poden baixar però que demanen un pagament si se'n vol fer ús complet i continuat.
  • Programari comercial: programes que requereixen un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d'una llicència comercial.
  • Programari codi obert (open source): ofereix la possibilitat d'accedir al seu codi font. Alhora també garanteix el dret a estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre'n la versió resultant.
  • Programari lliure (free software): es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'ús determinat i de la creació de programari. Garanteix simultàniament quatre llibertats:
  1. Llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat
  2. Llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats
  3. Llibertat de redistribuir-lo a tercers
  4. Llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.

  • El software lliure es basa en la cooperació i la transparència i garanteix aquesta sèrie de llibertats pels usuaris. Als programaris que no són lliures se'ls anomena propietaris o prohibitius.
Si voleu llegir més informació podeu fer clic aquí, hi trobareu més pàgines sobre aquest tema de les que jo he extret tot el que he escrit en aquesta entrada. 

Espero que us hagi estat d'ajuda!
Moltes gràcies