Poema

Divendres passat vam començar les recitacions de poesia a l'assignatura de COED. Primer ens vam col·locar en semicercle per tal de que la veu de qui recitava el poema arribés a tothom.

Jo vaig ser un de les persones que va recitar un poema, vaig aprendrem el poema Eco de Joan Brossa. El deixo aquí escrit per si el voleu llegir:

-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.

-Explica’m què és la lluna. -La lluna.

-I per què en Pere plora amb desconsol?

-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes què són? I els estels?

-No són més que els estels i les muntanyes.

-I aquestes canyes? I aquestes arrels?

-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?

I aquestes mans que fan ombra xinesa?

Digues: i el món? I l’home?

-Heus aquí

l’última forma de la saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és

i aprèn amb seny que no pots fer res més.

Tot i que estava molt nerviosa mentre recitava, crec que va sortir-me prou bé. Amés, va ser una molt bona experiència, no només pel fet de recitar un poema davant dels meus companys, sinó també per escoltar a les altres 15 persones que també van recitar. Hi van haver poemes molt variats i d'autors diferents (tot i que la majoria molt coneguts) i també maneres molt diferents de recitar un poema, per exemple, les que ho van per fer parelles, unes van partir el poema en dos i cada una va aprendre's un tros, unes altres van dir una frase cadascuna i les últimes van recitar el poema a la vegada.

Encara que a mi m'agrada molt la poesia, mai havia anat a veure una recitació de poesia i amb aquesta activitat de classe he pogut gaudir de la poesia recitada.

Moltes gràcies.