Programari

Els programes d'ordinador són seqüències d'instruccions que el processador va llegint, interpretant i executant, una darrere l'altra. Els programadors escriuen les instruccions que després el processador llegirà i executarà mitjançant llenguatges de programació.

El programari convencional limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels autors. El programari es classifica en:

• Programari gratuït (freeware): programes que es poden fer servir lliurement.
• Programari de prova (shareware): programes que es poden baixar però que demanen un pagament si se'n vol fer ús complet i continuat.
• Programari comercial: programes que requereixen un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d'una llicència comercial.
• Programari codi obert (open source): ofereix la possibilitat d'accedir al seu codi font. Alhora també garanteix el dret a estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre'n la versió resultant.
• Programari lliure (free software): es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'ús determinat i de la creació de programari. Garanteix simultàniament quatre llibertats:

1. Llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat
2. Llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats
3. Llibertat de redistribuir-lo a tercers
4. Llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.

• El software lliure es basa en la cooperació i la transparència i garanteix aquesta sèrie de llibertats pels usuaris. Als programaris que no són lliures se'ls anomena propietaris o prohibitius.

Si voleu llegir més informació podeu fer clic aquí, hi trobareu més pàgines sobre aquest tema de les que jo he extret tot el que he escrit en aquesta entrada. 

Espero que us hagi estat d'ajuda!

Moltes gràcies

Creative Commons

Quan publiquem algun contingut a Internet que no és nostre pot ser que aquest tingui drets de propietat intel·lectual. Per tal de no incomplir la normativa, podem buscar fotos, vídeos, música... llicenciats en Creative Commons que podem utilitzar, tot i que hem de mirar primer sota quina llicència, però en molts casos només caldrà citar a l’autor. Per aprofundir i veure les llicències de Creative Commons fes clic aquí.

Hi ha diferents portals a Internet que ofereixen fotos, música, vídeos... amb llicències de Creative Commons, i que, per tant, podem utilitzar lliurement tenint en compte quina mena de llicència té.

Per fotografies, podem entrar a portals com:

• Wikipedia Commons: a sota de cada foto veureu quina llicència té.
• Pinterest
• Flickr: es pot veure la llicència fent clic amb el botó dret del ratolí sobre la foto, tot i que també es poden buscar directament només les fotos que tinguin llicències Creative Commons.

Molts diaris tenen tots els drets reservats (all right reserved), tot i així ens permet citar alguna frase. Passa el mateix amb els llibres. Un diari que té llicències de Creative Commons es El Diario.

Per música, tenim portals com:

• Jamendo
• SoundCloud

I, per últim, els vídeos podem trobar-los a pàgines com:

• Vimeo
• Youtube (depèn del vídeo)

Amés de tenir cura de mirar quines llicències té un contingut d'una altra persona que nosaltres volguem incloure en el nostre blog, quan nosaltres subministrem informació pròpia també ens hem de preocupar per posar quina llicència posem per aquell contingut, ja que si no posem res, significa automàticament que tots els drets estan reservats. Per aconseguir una llicència de Creative Commons és tan sencill com entrar a la pàgina (fes clic aquí), i a l'apartat de "licence", fer clic a Choose a Licence, escollir quines llicències vols posar al teu blog i, posteriorment, copiar l'embed que et donen a la teva pàgina.

Moltes gràcies!

Llengua oral formal

A la classe de COED vam parlar sobre els trets característics de la llengua oral formal, que podem dividir-los en tres tipus:

Trets contextuals

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: comunicar-se és universal, però quan hem de convèncer, comunicar-nos en altres situacions com parlar amb un professor, etc. requereix la llengua oral formal. Això s'aprèn, tothom pot arribar a ser un bon conversador.
• Acústica, efímera i produïda en temps real: vol dir que és a través de la veu, dura poc i que està preparat prèviament però els sons i les frases les confegeixes en el moment.
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: l'espai físicl entre els interlocutors és el mateix.

Trets textuals

• Formal i generalment monologada: segueix unes convencions socials depenent de la situació, s'allunya del col·loquial. És amb un sol interlocutor i diferents oients.
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat, és a dir, s'explica (no es dialoga) i sempre hi ha un grau d'espontaneïtat. 
• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals. És i ha de ser repetitiva en sentit de repetir la idea central, donat que els nivells d'atenció en un discurs van variant. Els llenguatges no verbals és tot allò que no és oral com l'humor, els gestos, mostrar les coses, els suports visuals...

Trets lingüístics

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals. Tenen a veure amb el ritme de la veu.
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard. Hi ha cinc nivells de correcció normativa: fonètic, morfològic, sintàctic, semàntic, pragmàtic. La varietat estàndard ha de ser entenedora per a tots els espais tot i que tinguin dialectes diferents.

El model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal. Es podrien resumir en:

• Planificada
• Tema específic
• Generalment monologada
• Formal
• Més informativa que interactiva

Així que podem dir que: té un caràcter intermedi entre l'oral i l'escrit.

Un exemple de llengua oral formal pot ser un bloc. Té característiques orals i escrites. Al segle XXI no hi ha una diferència entre tots dos termes. No són contraris sinó continus.

Ha estat interessant parlar dels trets lingüístics perquè són coses que no ens plantegem tot i que les usem (o hauríem d'utilitzar-les) sempre.

Moltes gràcies.

Els 100 llenguatges dels infants

Moltes de les classes de COED les iniciem amb un poema escollit per la professora. Crec que és una bona manera d'iniciar la classe ja que ens fa estar en silenci i atents a la recitació i ens fa reflexionar sobre allò que diu el poema. Personalment, el que més m'ha agradat fins ara, ha estat "Els 100 llenguatges dels infants" de Loris Malaguzzi. El deixo escrit aquí per si el voleu llegir:

L’infant

és fet de cent.

L’infant té

cent llengües

cent mans

cent pensaments

cent maneres de pensar

de jugar i de parlar

cent, sempre cent

maneres d’escoltar

de sorprendre, d’estimar 

cent alegries

per cantar i comprendre

cent maneres 

de descobrir

cent maneres 

d’ inventar

cent maneres

de somiar.

L’ infant té

cent llengües

(i encara cent, i cent, i cent)

però li'n roben noranta -nou.

L’escola i la cultura

li separen el cap del cos.

Li diuen:

de pensar sense mans

de fer sense cap

d’escoltar i de no parlar

de comprendre sense joia 

d’estimar i sorprendre’s

només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:

de descobrir el món que ja éxisteix

i de cent

li'n roben noranta - nou.

Li diuen 

que el joc i la feina,

la realitat i la fantasia,

la ciència i la imaginació,

el cel i la terra, 

la raó i els somnis,

són coses

que no van plegades.

Li diuen en definitiva

que el cent no éxisteix.

L’infant diu:

Però el cent existeix.

Penso que és una reflexió molt correcte sobre el que passa actualment a l'escola i a la societat en general, de tot allò que hauríem d'evitar que passés. Espero que us agradi tant com hem va agradar a mi. 

Moltes gràcies.

Editor de vídeos de Youtube

Els alumnes de primer d’educació infantil hem hagut de fer un vídeo per a l’assignatura de GTIC per tal d’aprendre a utilitzar d’editor de vídeos de Youtube.

L’activitat consistia a gravar diferents vídeos amb el mòbil que després havíem d’unir, tallar, escurçar... per posteriorment posar-li música, filtres, comentaris o subtítols i/o diapositives amb títols.

En el meu cas, el vídeo està gravat individualment i per poder gravar-lo vaig haver d’improvisar un trípode amb pinces per a tenir una imatge fixa:

Advertència: si utilitzeu aquest mètode, intenteu posar paperets o alguna cosa semblant per la part de la pantalla tàctil per a prevenir que no es trenqui.

Després d’haver escollit què voleu gravar i d’haver-ho gravat, es pugen els vídeos a Youtube:

• Fes clic aquí:

• Posa el vídeo que vols penjar aquí:

•  Espera a que es carregui.

Després de pujar tots els vídeos que vulguis unir, fes clic a dalt a la dreta, on trobaràs el teu nom, i després a “gestor de vídeos”.

S’obrirà una pàgina on hi hauran tots els vídeos penjats, fes clic aquí:

Assota del vídeo, fes clic a “prova l’editor de vídeo de Youtube”, s’obrirà una pàgina on estaran tots els vídeos a la dreta i una pantalla a l’esquerra per previsualitzar tota l’edició que facis.

Per editar, arrossega els vídeos en l’ordre que vulguis a sota. Per escurçar-los, al posar-te a sobre del vídeo una vegada l’has arrossegat al seu lloc et surten unes fletxes, unes a l’esquerra i les altres a la dreta, mou-les segons com vulguis que quedi.

Després de fer tots aquests passos, tens més opcions que trobaràs a sobre dels vídeos de la dreta com posar música, fotos, text...

Aquest és el resultat final del vídeo que vaig fer jo:

"Quan estalvies a un infant l’esforç que ell podria fer, li estàs impedint créixer." - Maria Montessori (1870-1952)

Moltes gràcies!

Competència comunicativa

A la classe de COED vam parlar sobre la competència comunicativa.

La competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants, és a dir, saber com actuar en un context o en un altre depenent de la cultura. Quan diu "de manera eficaç" vol dir que assoleixes la teva finalitat.

Els components de la competència comunicativa són quatre tipus de coneixements i habilitats:

• Competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic (oral i escrit) i s'ocupa de: el nivell fonològic, el nivell morfològic, el nivell sintàctic i el nivell lèxic i semàntic. És un nivell essencial però no l'únic que hem de tenir en compte.
• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús. S'ocupa de: la situació dels participants (depenent de si parles amb amics, professors...), els propòsit de la interacció (objectius: convèncer, emocionar...) i les normes i convencions de la interacció (com, per exemple, dir si us plau i gràcies).
• Competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S'ocupa de: la cohesió de la forma (que les idees entre sí estiguin relacionades amb connectors, marcadors...) i la coherència en el significant (triar el tipus de text que toqui i que les idees siguin pertinents)
• Competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per: compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències, és a dir, no saber expressar una idea per falta de paraules o no tenir prou paraules per expressar una idea. Els bons comunicadors recorren a sinònims, repetir, formular preguntes retòriques... i afavorir l'efectivitat de la comunicació (té a veure amb noves tecnologies o suports tecnològics)

Totes son importants però a la Universitat potser seria millor potenciar la competència estratègica.

Us deixo el currículum de la Núria Fusté Massana, un vídeo que hem vist a classe després de parlar sobre la competència comunicativa.

M'ha semblat molt interessant parlar sobre les competències comunicatives perquè és una cosa que ens servirà per a tota la nostra vida, sigui per aplicar-les o per a ensenyar-les als nens i nenes dels quals serem mestres.

M'ha agradat molt veure el currículum de la Núria Fusté. Navegant per internet he trobat una notícia sobre l'èxit que va tenir el vídeo i on explica una mica què va passar-li a la Núria Fusté. La podeu veure fent clic aquí.

Moltes gràcies.

La descripció

A la classe de COED hem parlat dels diferents models de descripció. Són aquests:

Cançons:

Alguns exemples són:

• Lila - Whiskyn's
• Pedro Navaja - Gato Perez
• Com un puny - Raimon
• Nit de Sant Joan - Sisa
• El gripau blau - Ara va de bo

Poesia visual

• Passeig virtual per l'obra d'en Joan Brossa

La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació.

Poesia

• Gernika, Palau i Fabre
• Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol

Novel·la

• El carrer estret, Josep Pla
• Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson
• "La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla

Assaig

• Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars
• Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara
• Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella

Conte

• Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger). El podeu escoltar aquí:

Vídeo

• Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009:

Després d'aquesta explicació, hem agut de fer una descripció d'un company o companya del nostre curs juntament amb una fotografia per tal de fer una petita exposició fotogràfica a l'aula.

Ha sigut molt interessant veure els diferents models de descripció i després posar-ho en pràctica amb la descripció del company/a. Personalment, el model de descripció que més m'agrada és el de les cançons perquè m'agrada moltíssim la música però crec que depen del que vulguis explicar i a qui ho vulguis explicar has d'escollir-ne un o un altre.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada!